Permitidme recordar a los derrotados que descubrí en otro idioma nuestro
nutriendo una antología de poetas, muertos a una edad nada provecta
—Héctor, Andrea, Ismael, Anna, Toni, Àlex—,
cada cual con su trágica muerte y su circunstancia a cuestas.
Àlex Marc (Breda 1969 - Jerusalem, 2002)
Murió, mientras estaba de vacaciones en Jerusalem, a causa de una bala perdida en un fuego cruzado entre entre palestinos y soldados israelitas.
Había publicado tres libros:
L'hora morta (1996) Premio Festa d'Elx
La primavera seca (1998) Premio Ausiàs March.
Els arbres de la ciència (2001) Premio Carles Riba.
LA XOCOLATA DEL BERENAR
(Després de Pirandello)
Queden cada setmana per mednjar
xocolata amb un núvol alt de nata
i mper passar revista al coneguts
seguint la lliçó apresa de les mares,
mentre suquen melindros i croassants
a una pastisseria de la Rambla,
i es donen una excusa per anar
aviat, sense sopar, de dret al llit.
Parlen de robes amples i dels cossos
que van tenir i que ja no semblen seus,
van criticant com viuen els seus fills
adolescents, i es queixen desl seus homes.
Però mai no es pregunten pel seus somnis,
i van desfent els seus secrets més grans
amb els grumolls i els tels de xocolata.
Quina de totes dues és fidel:
aquella que no estima el seu marit
perquè no va estimar-lo mai abans,
i tanmateix es queda al seu costat,
esclava de la llei, però pateix
maltractaments i ofenses d'amor propi,
o aquella que tampoc mai va estimar,
i enganya el seu marit, seguint, fidel,
un ideal d'amor en què va creure?
Fa temps que totes dues es coneixen,
fa temps que el berenar els és un costum:
hi ha qui la llet li va agrejant la cara,
hi ha qui sonriu per cada nou suís.
RATOLINS
Ha entrat un ratolí a la habitació
i no sabem com treure'l o matar-lo.
De nit, quan som ficats al llit tos dos,
sentim com va ratant a dins de l'armari
tota la roba que ja no poetem
i ens va agradar, les mantes i els llençols,
fins i tot la més íntima i suau.
Encara que un calfred ens glaça els ossos,
ens quedem abrigatas i ben calents
per poser escoltar bé com rauta portes
(que ens mantenien protegits, segurs),
com corre, si trenquem el seu silenci.
No temem res, però en violar la calma
ens sentim envaïts per un neguit,
que és saber que no estem perfectament
sols, que no hem tancat bé la casa nostra.
Hem probvat de parar-li esquers i trampes,
i verins que executin la condemna
per haver trasbalsat el son dels justos.
Potser demà o demà passat caurà
dins la ratera, i esperem un fat
nefast que ens deixi respirar tranquils.
Mentre creiem que tot cruixir és rosec,
vivim amb l'ai al cor pels ratolins
que faran cau i jaç del nostre món.
Estos dos poemas pertenecen al poemario inédito Els derrotats.
(El mismo título que ha elegido Jordi Julià para la antología que nos ocupa)
No he encontrado ninguna imagen de la malograda autora.
*Els derrotats Antologia de poetes morts. Jordi Julià
Premi de Poesia "Estabanell y Pahisa" y Energía S.A.
Omnium Cultural - Vallès Oriental 2002
