Permitidme recordar a los derrotados que descubrí
en otro idioma nuestro
nutriendo una antología* de poetas, muertos a una edad nada provecta
—Héctor, Andrea, Ismael, Anna, Toni,
Àlex—,
cada cual con su trágica muerte y su
circunstancia a cuestas.
Héctor Boix, Barcelona (1972-1998)
Murió de una infección vírica desconocida que acabó en dos meses con su vida.
Publicó un solo libro Els ulls de Medusa Premi Amadeu Oller de Poesia (1996)
EL SON DE LA SAL
Ela guerrers embrutits, cansats de lluita.
es deixan caure sobre platges nacre,
fins que lents, un a un, amb molts treballs,
com cries de tortuga, van a l'aigua
a rentar-se, a desprendre's la suor
seva i dels altres. Xops retornaran
a terra a reposar el son de la sal.
Aquets vespre, com sempre em preguntaves
"Have you missed me?, i he dit que no —com
cada nou dia que hem hagut d'omplir l'un sense
l'altre i arribes de la feina amb gana.
Dic que no per no ser sentimental
—entens el joc—, i per que encara et puc
tenis. Ara, però, que estem ben junts
al llit, després de tot, és quan t'enyoro.
Un cop ben tip, aquest monstre voraç,
que ha pres les nostres carns i les ha omplert
de sal i cuit al foc per devorar-les,
s'embriaga, i s'aplaca, i ens oblida:
ens amaguem en flassades marines,
meditem com deixar tot cec el monstre.
De sobte et tombes i tanques el llum,
"Good night, Sweetheart", i ens anem allunyant
fins al matí. Com lent oneig d'un mar
podrit et sento, lluny, i saturat
de salabror, cansat, tinc set de tu.
Ara és quand més et trobo
a faltar.
El poema EL SON DE LA SAL pertenece al poemario inédito El llibre del odiat.
No he encontrado ninguna imagen del malogrado autor.
*Els derrotats Antologia de poetes morts. Jordi Julià
Premi de Poesia "Estabanell y Pahisa" y Energía S.A.
Omnium Cultural - Vall`wa Oriental 2002
